LES CREACIONS DELS INFANTS M’INSPIREN…
També jo imagino ser una pirata que amb el meu vaixell navego pels mars del sud. I desembarco en una illa deserta a la recerca d’un tresor amagat de temps ben antics. I no em falta el vell i arrugat mapa del tresor. I carrego amb mi la pala rovellada i amb el mànec torçat que ha desenterrat tants i tants misteris. I cavo sense parar embolcallada de suor, nervis i emoció. I sento que tinc el tresor a tocar i el cor em batega fort i de pressa. I segueixo cavant i cavant fins que em canso. I no puc més i tinc les mans adolorides i el cos empapat de suor. Em trec l’espasa, el meu barret de capitana, la cassaca i tota la roba que porto al damunt. Entro en contacte amb l’aigua salada i freda com una carícia. I nedo per l’ample oceà. Tanco els ulls i somric. El sol se’n va a dormir i deixo que m’assequi les últimes gotes salades. El cel s’ha tenyit de nit i les estrelles juguen al firmament. El somni m’embolcalla.
M’entossudeixo a romandre a l’illa fins que trobi allò que hi he anat a buscar. I passen els dies i les nits. Els mesos i els anys. M’he fet amiga de lleons, rinoceronts, girafes i altres habitants. Hi he viscut una eternitat.
Ara, però, ja no cavo. He deixat d’engrandir aquell forat llarg i profund. He entès que el tresor és a dins i no pas a fora