Arxiu de l'autor: SubiAnna

PRESENTACIÓ DEL CONTE per la Biblioteca de SALOU “Seguint le petjades del pirata”

El dissabte 4 de novembre del 2017, Subi & Anna vam presentar el conte que hem inventat creat per la biblioteca de Salou.
Aquest acte s’ha inclòs dins de les activitats que la biblioteca ha organitzat per commemorar els seus 25 anys.
Desitgem que ben aviat puguem tenir el conte editat.
De moment, aquí us deixem amb una de les il.lustracions de l’àlbum il.lustrat i un moment de  l’acte de presentació.

 

Subi & Anna a l’Exposició “ÀLBUM D’AUTÒGRAFS” dels 25 Anys de la Biblioteca de Salou.

SUBI & ANNA I LES ESCOLES DE GIRONA amb “Els viatges de la Cisa” 2017

Aquests dies hem viscut entre selves frondoses i salvatges, sabanes que embolcallen autèntiques històries d’amor, viatges amb aventures i descobertes fascinants, nenes que volen ser pirates i lleons que cuiden cadells mentre les lleones cacen…

Personatges que fan les mil i una per entrar a dins d’una història, altres que anhelen ser allò que no són però que acaben descobrint que són la millor versió de si mateixos…

Altres que s’atreveixen a trencar la monotonia i l’avorriment per perseguir un somni…

“Perquè la LECTURA és i ha de ser sempre un PLAER”.

Aquí us deixo amb algunes de les creacions dels nens i nenes de primer de les Escoles de Girona.

GRÀCIES a tots i a totes, un any més!

SANT JORDI 2017

Dracs bonifacis que trenquen estereotips, cavallers que en lloc d’espases combaten amb llibres, princeses que no volen ser rescatades, històries per ser compartides…

I és que per SANT JORDI tot és possible!

Mil GRACIES per regalar-nos un Sant Jordi de Conte!

 

La HISTÒRIA colpidora d’aquest SANT JORDI…

Ella s’apropa. Vol un llibre per regalar-se. M’explica que ja ens coneix, que es va quedar una làmina d’en Charlie Rivel del nostre llibre “Charlie, nas de llautó”. També se’n va quedar una altra per a la seva amiga tocada pel càncer.

– Ara ja no hi és -em diu -però la imatge del pallasso la va tenir penjada a l’habitació fins al seu últim alè. I en el seu acomiadament hi havia un nas de pallasso perquè havíem compartit un món, un curs de clowns, un llenguatge propi…

A mi, sense voler, se’m comença a fer un nus al coll que es va imposant deixant-me amb un fil de veu. Llavors les meves llàgrimes, sense demanar permís, espontànies i sinceres comencen a brollar galtes avall. I ella segueix allà serena i preciosa, radiant d’una felicitat difícil de descriure.

– Quan es va morir, em van retornar la làmina d’en Charlie Rivel.

Jo l’escolto amb els ulls fets un mar d’aigua. Les nostres mirades es troben i es travessen. Llavors ella ve a l’altra banda de la taula i ens abracem mútuament sentint alegria i tristesa alhora. El cor ens creix tant que en un punt remot som una de sola.

El cel es tenyeix de nit. Aquella plaça tan plena a vessar de tot, ara és ampla, buida i silenciosa.

I mentre la gran multitud mira el partit de futbol, la nit embolcalla de llàgrimes i vida dues dones tocades pel sentiment més universal de tots i que ens fa terriblement fràgils i fantàsticament humans.